¿Creus que no parlar del teu dol farà que la pèrdua d’aquell ésser estimat sigui menys dolorosa?

Quan has perdut un ésser estimat passes per un procés de dol, de gestió de la pèrdua.
També es pot donar quan perds altres tipus de coses com per exemple, una oportunitat, una part de tu (física o simbòlica), una feina, una amistat…passes per un procés de dol.

El procés de dol ha sigut amplament estudiat, quan el vius passes per una sèrie de fases. Inevitablement, tu i tots passem per aquest procés. Les fases són les següents: Negació, enfado, negociació, tristesa i acceptació. Potser amb alguns matisos i diferències, però al cap i a la fi, passes per aquí.

És sabut que el fet de compartir les teves emocions fa que aquestes siguin més portables, s’afluixa la càrrega que duus, i el patiment que és la base de moltes patologies, va perdent pes, importància i per tant capacitat d’emmalaltir-te. Ja que quan es queda dins, aquesta experiència si no la comparteixes, s’enquista al cos, a l’energia/emoció i a la ment.

Quan comparteixes les teves emocions amb els i les altres, amb algú de confiança, es desfà la tensió interna i el malestar. Al posar en paraules, o simplement expressar el que sents, pot ser de manera no verbal com per exemple a través del dibuix, la música, el cant,el teatre, la dansa, el collage, el fang…s’ordena el teu món intern i arribes a una claredat i a una comprensió més profunda del teu ésser. Et quedes més en pau. L’acceptació i la integració et permeten deixar anar el dolor.

Tancar aquesta situació et permet seguir amb la teva vida, tot i afegint una nova i dolorosa experiència al teu ésser. Ja que els sentiments no expressats, si no, es queden donant voltes dins teu, com peixos a una peixera. Des de la Terapia Gestalt es promou tot tipus d’expressió (verbal, corporal, artística) amb diferents tècniques, per tal que puguis tancar el cercle, encara que l’altra persona ja no estigui present, mai més.

Sorprenentment es poden donar situacions on et sentis afligit i alhora alleugerit per la mort de l’altre. Aquestes emocions «contradictòries» es poden integrar a teràpia permetent integrar diferents parts del teu ésser. Tenir l’oportunitat d’expressar els teus sentiments de culpabilitat o potser ressentiment, ajuda a fer més lleugera la teva vida.

parlant amb un terapeuta no resoldràs el problema de la mort, viuràs l’experiència existencial que ens iguala com a humans.
El fet de sentir-te escoltada, validada, compresa per l’altre, et fa sentir menys sol i aïllat, i per tant l’experiència permet que l’empatia i la connexió vincular humana tingui sentit i hi hagi alguna cosa mes de plenitud.

Et sents menys sola ja que comparteixes un fet que ens travessa a tots els humans.

El terapeuta és també un ésser humà, no una IA, i per tant, també és sensible i conscient del dolor que estàs travessant. Aquesta presència humana habilita una regulació emocional conjunta. No estàs sent jutjada per plorar, sentir ràbia o impotència, simplement estàs essent acompanyada. No hi ha millors o pitjors emocions, dins aquest context.

Al estar basada en l’ara i aquí, la teràpia Gestalt et permet treure pes al passat, com laments i culpabilitat, i al futur en forma de preocupació. L’experiència present et torna a la vida, la teva vida, la teva responsabilitat de decidir com la vols viure.

És llavors quan pots viure experiències reals de suport. Que en un futur es puguin anar convertint en experiències d’autosuport. Un cop has integrat aquesta part de tu que et pot calmar, guiar, fer de mare o de pare interns.

Respectant-te a tu mateixa, al teu ritme.