L’estrès et fa sentir desbordat i esgotat per afrontar el dia a dia?

T’ha passat? El dia a dia se’t fa una muntanya?

Aixecar-te, ocupar-te dels nens/es, de la casa, o simplement preparar-te per anar a la feina amb l’estrés que et genera el socialitzar, la pressió que sents a la feina, per a  ser suficient,  millor,  reconegut/a… Simplement intentar fer això, arribar a temps, sense perdre els papers, amb la parella, amb els conductors  d‘altres vehicles, amb les persones que tens al costat quan agafes el metro. Sembla un repte insalvable.

I, si, em pots dir que la societat en què vivim, el temps, les presses, el capitalisme,… i tens raó, però queixar-te d’això en si mateix, no et solucionarà el problema.

Un cop arribes ja saps, busca aparcament, saluda els companys, aquell que no et cau bé,  l’altre que et fa sentir intimidat, el que no et saluda sistemàticament, l’altre que sembla despistada, aquella que sempre sembla que et vol donar la culpa d’alguna cosa, en fi…

Després les exigències de la feina. Després menges (compte amb  com i que menges i beus que encara t’estressaràs més). A la tarda, més, reculls els nens del col·legi, extraescolars, fer la compra, deures, dutxes, sopar, omplir formularis, pagar rebuts, emetre factures…i així t’en vas a dormir fins al dia següent per a tornar al mateix, a la roda…

No et donaré consellets, com que t’aixequis abans o que facis més exercici. A veure, tots els canvis que facis al teu entorn i en la teva conducta i que afectin al cos que vagin encaminats al teu benestar, ajuden.

I si la “solució” no passa per tenir més temps?

Perquè, saps? tard o d’hora els acabaries omplint amb ‘coses’, activitats, que ni necessites, ni et venen de gust, però no saps per què, segueixes fent…

I si la solució als problemes d’estrès passés per donar-te espai… intern. 

I em diràs- I com faig això?-.

Tot i que la resposta és senzilla, la seva aplicació forma part d’un procés, és a dir, no és una cosa que passa de la nit al dia. Pensa que està implicat el teu cos, el teu sistema nerviós, les memòries, les teves creences….

Es tracta de la presència, la consciència i la responsabilitat. És el que anomenem el trident de la Gestalt, uns principis i eines que emmarquen la línia amb què treballem.

En la mesura que ets present i pots acceptar el present tal com és, van desapareixent les idees imposades, sobre el que hauria de ser la teva vida. S’esvaeix la llista d’espera de tasques aclaparadores, també comences a deixar anar objectes físics, coses que simplement no necessites. En la mesura que no t’aferres a les expectatives dels teus objectius pots anar adaptant-te al que emergeix, el cos s’afluixa, es destensa. En la mesura que et dónes espai intern i escolta, aleshores el soroll de la teva ment deixa de ser insuportable i pots començar a sentir quines són les teves necessitats. Escoltes el teu cos, la teva respiració, els teus intestins. Escoltes el teu estat emocional. Aquí pots començar a responsabilitzar-te del que sents i decidir seguir vivint de forma automàtica, no sent conscient del que et passa i queixant-te del món, els polítics, els caps i la resta…o optar per adonar-te que és el que s’està posant en relleu a nivell intern, què és el que emergeix en tu?

Òbviament, el món no deixarà de ser un lloc estressant, però ell com tu el gestions pot marcar la diferència. Ara pots decidir com respondre a aquella reunió que tens amb el teu cap, aquella conversa incòmoda amb la parella, o a aquella notificació d’hisenda que no entens que significa… 

Et poso un exemple: vas just de temps, i vas amb cotxe, has “apurat” massa, o potser no has tingut opció, però no te’n queda cap altra. Et comences a posar dels nervis i va just ara, el camió de les escombraries, un ciclista, una retenció, apareix tot el que va en contra teu, just et passa això a TU. 

Pots deixar d’aferrar-te a la idea d’arribar puntual? en canvi el que sents al cotxe, el malestar, els símptomes físics, les emocions perjudicials, això està sent ara. De qui és el mandat que has d’arribar puntual? Què passa si arribes cinc minuts tard?  Hi ha alguna cosa en deixar anar l’expectativa que repercuteix al cos, si. I això et tranquil·litza. En identificar d’on prové el mandat d’arribar puntual, (en quin moment de la teva infància això va ser dolorós), l’organisme, el teu cos, les teves emocions, el teu ésser es pot afluixar, reconnectar. No estic parlant de “entendre” mentalment una idea, si no de sentir que aquesta idea potser no hauria de marcar la teva vida. Comença una comprensió més corporal, coherent del que necessites. Tot això te conseqüències a nivell de Sistema Nerviós, hormones, sistema inmunitari…Tu retrobes el teu equilibri, i el teu organisme, també!

Tens eines per organitzar el teu temps com a persona adulta i no arribar tard per una banda, pots revisitar i revisar les teves creences limitants i pots observar el teu diàleg intern. Hi ha un perseguidor i una víctima?

 Si la «solució» passés per estar més present

Respira profundament tres vegades, això és una porta d’entrada. Començaràs a estar més present, més flexible i això t’ajuda a deixar anar aquesta part mental, aquesta creença més dura, comences a reconnectar-te, a sentir-te una mica més lliure, connectes amb el cos, la musculatura, les tensions i els dolors, les necessitats fisiològiques.

I la veritat és que aquestes veuetes no crec que callin, però potser te la pots mirar/escoltar com aquella propaganda a la què ja no li prestes massa atenció, o com aquelles notícies que pretenen espantar-te però que ja fa temps, vas deixar de creure.

Ara atura’t un moment, respira, no, de debò, atura’t un moment.  

Si et ressona el que has llegit, planteja’t si creus que et puc ajudar a transitar aquest moment de la teva vida.

Si és així, et pots posar en contacte amb mi.

Jordi Zurita